Sexualitat d'Adolf Hitler

La sexualitat d'Adolf Hitler ha estat durant molt de temps un tema de debat històric i acadèmic, així com d'especulacions i rumors. Hi ha proves que va tenir relacions amb diverses dones durant la seva vida, així com proves de la seva antipatia a l'homosexualitat, i cap evidència de trobades homosexuals. El seu nom s'ha relacionat amb una sèrie de possibles amants, dues de les quals es van suïcidar. Una tercera va morir de complicacions vuit anys després d'un intent de suïcidi, i una quarta també va intentar suïcidar-se.

Adolf Hitler va crear una imatge pública d'un celibat sense vida domèstica, dedicat completament a la seva missió política i al govern de l'Alemanya nazi. La seva relació amb Eva Braun, que va durar gairebé 14 anys, va quedar oculta al públic i a tots menys al seu cercle íntim. La biògrafa de Braun Heike Görtemaker assenyala que la parella va gaudir d'una vida sexual normal. Hitler i Braun es van casar a finals d'abril de 1945, menys de 40 hores abans de suïcidar-se junts.

Dos informes de guerra dels Aliats van intentar analitzar psicològicament Hitler. Un informe de Walter C. Langer de 1943 per a l'Oficina de Serveis Estratègics (OSS) dels Estats Units descriu que Hitler va reprimir les tendències homosexuals i opinava que era impotent copròfil. El psicòleg Henry Murray va escriure un informe psicoanalític separat per a l'OSS el 1943 que va treure conclusions semblants. Otto Strasser, un dels oponents de Hitler al Partit Nazi, també va explicar una història semblant als seus interrogadors de la postguerra. L'historiador britànic Sir Ian Kershaw descriu l'afirmació de Strasser com a "propaganda anti-hitleriana".^[1]

En la investigació posterior a la mort d'Hitler, s'han fet diverses afirmacions sobre l'orientació sexual d'Hitler: que era gai, bisexual o asexual. No hi ha proves concloents, però la majoria dels historiadors creuen que era heterosexual. Hi ha almenys una afirmació que Hitler va tenir un fill il·legítim (anomenat Jean-Marie Loret) amb una de les seves amants. Els historiadors principals, com Kershaw, descarten això com a improbable o impossible.^[2]